EN HONOR AL CLÀSSIC

El dijous passat, dia en el qual es va jugar la quarta jornada del campionat, va esdevenir un resultat considerablement important, i amb un significat simbòlic destacable. El Balanopostitis Purulenta F.C. va coronar una merescuda victòria per 5-0. Nosaltres, estimats aficionats, també vam fer la maneta.
El partit no va començar massa bé, degut a que la motivació de l'equip rival semblava no ser prou forta per afrontar un matx de les característiques requerides. L'àrbitre també va haver de fer algunes pressions, per mantenir el compliment del reglament. És així com l'equip rival va decidir reorganitzar-se i procedir a jugar el partit.
Els primers minuts, el joc fou força dinàmic i igualat. Mica en mica, però, la superioritat dels Balanos es féu notar. Les jugades milloraven en tècnica, elegància i efectivitat. Fins al punt que el primer gol no es va fer esperar. L'equip rival semblava tenir dubtes. Fins i tot, la figura del porter no oferia la seguretat desitjada i es van veure obligats a fer algun canvi. I, encara més, van semblar revifar. Tot plegat, però, fum, ja que a partir de l'immediat segon gol per a l'afició Balano, el rival va quedar afligit i no va tornar a aixecar cap en tot el partit.
A partir d'aquí, doncs, el joc fou una delícia. Seríem injustos si diguéssim que el rival no va oferir resistència, perquè tot i que amb poca agressivitat, va ensenyar les dents fins al final. Els Balanos, però, podien amb tot. El tercer gol fou una triangulació fantàstica entre el trio davanter del moment. Or sense impureses. Passades precises i ben triades van donar elegància a un dels gols més bonics de la jornada a nivell internacional. L'afició Balano va desfermar el seu goig.
I encara quedava un quart gol per afegir al compte dels purulents. Un contraatac de futbol directe, amb poca oposició, va travessar el camp com una exhalació, amb poques passades i molt verticals, fins que la pilota no va tenir més remei que passar entre els tres pals. Fou una nota de dolçor purulenta als llavis de l'afició Balano, que no es podia creure el que veia.
Cal destacar que, per qüestions que no vénen al cas, el partit no va tenir descans, de manera que els jugadors van haver de fer ús de totes les seves forces, i demostrar que l'entrenament adequat podia donar bons fruits en situacions desesperades.
Així doncs, quan les forces ja no donaven per més, l'afició encara va tenir una grata sorpresa. El nou fitxatge dels roigs-i-blancs (per la inflamació i el pus, podríem dir), el reconvertit Guardián de Reus, va fer callar les boques que posaven en dubte el seu talent, amb un gol que arrodonia la tarda.
La facultat de veterinària és una festa d'ençà d'aquesta abultada victòria dels locals, i estem segurs que d'aquí nou mesos hi podria haver un notable augment de la natalitat dins el cens veterinari, si no fos perquè tots som molt joves i encara fem servir preservatiu.

PUNT D'INFLEXIÓ

Va ser i és.
Va ser horrible però necessari.
Com un gerro d'aigua freda, la derrota davant VARIES55 ha esparverat a temps els guerrillers purulents.
L'equip presenta canvis tàctics, amb l'intenció de trobar l'engrenatge adient per remontar.
Demà partit a vida o mort davant un rival directe: VARIES56. Aquest equip, presenta uns números similars (gols a favor/en contra, punts...) similars als nostres.
La llista de convocats encara no ha estat feta pública.
Estem amb vosaltres.

AQUEST JA NO ÉS UN AMISTOS

L'equip purulent encara el match de demà molt motivat.
El partit que tindrà lloc demà a l'estadi del SAF no té res a envejar al que tindrà lloc al Camp Nou el pròxim dilluns.
La motivació de l'equip és indubtable, com posa de manifest que molts jugadors han deixat de banda la higiene i han decit fer pinya.
Edu retorna a la porteria i l'equip compta amb tots els efectius a menys de 16 hores per baixar al terreny de joc.
En resum, l'equip té ganes de retrobar-se amb VARIS55.

Balanopostitis F.C ha tornat (Balanopostitis F.C 3-1 Dret)

Els seguidors de Balanopostitis F.C no han tingut ni temps per posar-se nerviosos. Després d’un inici de campionat dubtós, amb derrota inclosa, Balanopostitis F.C ha tornat a retrobar el seu joc: Equilibrat, intel·ligent i vistós.

S’ha vist un equip seriós i amb una mentalitat espectacular (PA’ LANTEEEEE!), capaç de sobreposar-se a un gol en contra i capgirar la situació i a una primera part amb el sol en contra.

El partit ha començat (i acabat) amb un domini clar per part de Balanopostitis F.C però, altra vegada, l’equip contrincant (Dret) ha marcat en el primer xut. Un rebot en defensa d’un, a excepció d’aquest punt, impressionant Ferran, ha desviat la pilota i ha despistat el nou porter Adrià (lateral reconvertit), que havia entrat a l’onze titular en substitució d’un lesionat Edu (Guardián de Reus) i ha firmat un partit esplèndid, amb poques actuacions però salvant-les totes.

Malgrat el gol, l’equip Balanopostitis ha seguit jugant amb maestria i sense arronsar-se, com exemple, l’entrada que ha rebut l’Oriol per part del “gordo cabrón lateral dret” de l’equip contrari o el rifi rafe de sana duresa que hi ha agut (amb el resultat de targetes grogues per a Rober, Ferran –aiiii... pícaro- i algún jugador més així com UN HUEVO d’amonestats de Dret).

Però ni així Dret ha aconseguit parar el vendaval que tenia davant. Amb un Andreu incommensurable al mig del camp (atacant, defensant, atacant, defensant) i una parella espectacular de centrals formada per X.Blasco i Ferran, els altres jugadors s’han pogut dedicar a tocar-la i a buscar l’espai.

I així ha estat com, amb dos xuts des de la mitja distància, X.Blascó ha demostrat que té un míssil a la cama dreta, reconvertint en pocs minuts el 0-1 a 2-1.

Amb la mobilitat den Xavi Serra (Cr9plus) i les piruetes den Joel (era en Joel o era en Messi al camp?) han deixat els jugadors defensors de Dret ben marejats. Estava clar que, d’haver tingut públic, s’hagués cansat de cridar OLE, OLE, OLE o OHE, OHE, OHE, en argot veterinàri (OHE = OvarioHisterEctomia) cada regat que feien.

En una jugada de murri, on s’ha notat que hi ha algú que té el gol entre cella i cella, un sacrificat Rober (defensava com el que més) es quedava, després d’un rebot i una excel·lent passada, sol davant el porter rival i, amb una sang freda que el caracteritza, marcant el definitiu 3 a 1.

Cap al final del partit, l’Andreu ha vist una rigorosa segona groga, convertint-se en el primer “perro de presa” oficial de l’equip ARRRRGGG!!! i sent amonestat amb targeta blava (el jugador és expulsat però pot entrar un altre jugador al camp substituint-lo). Confiem que el següent partit no se’n recordin... que EL NECESSITEM!

Com a conclusió final, veure com l’equip evoluciona (en Quim torna a ser aquell defensa alt i tàctic que no deixa passar ni l’aire) i que es noten els “intents” d’entreno. Aquest dimecres n’hi va haver un, finalment anul·lat, però que pel que es veu donen resultats! També esmentar l’absència en el terreny de joc per lesió den Tomate-Edgar, que tot i així ha acompanyat l’expedició i ha estat amb l’equip durant tot el partit.

En definitiva, que el TIKI-TAKA ha tornat. Que Balanopostitis F.C ha tornat. Que el futbol bonic ha tornat a la lliga UAB. Que ha pissarreta de tàctiques no volem que torni. Que els lesionats volem que tornin. Que l’equipament perdut no ha tornat a la caixa. Que l’hora de la veritat, l’hora de l’art sobre el terreny de joc, ha començat.  

MARGE DE MILLORA

Primer de tot, des del blog demanar disculpes a socis, fans i hooligans pel retard en la públicació del blog; no us penseu que la dinàmica serà quan guanyem blog ràpid, quan perdem al cap d'una setmana...no ha sigut pas per això el retard...

En el primer partit de la lliga i estrenant el tricolor (vermell=inflamació, negre=necrosi, blanc=pus), MEDICINA va guanyar per 8-4 a BALANOPOSTITIS F.C, el nostre equip.
Però no us espanteu, a mi de petit, a matemàtiques em van ensenyar el que eren les fraccions equivalents, i per tan, es podria dir, que l'equip va perdre per 2-1, de forma molt ajustada.

Potser les peces estan, però l'engrenatge no va funcionar. Tàcticament un partit per oblidar: descoordinació en les posicions i mala comunicació entre línies, només els gols de Xavi Blasco i Andreu van fer somriure la afició balanopostitera: espectacular fleky directe del primer i "escuadrazo" del segon. Per treure's el barret.
Les facilitats defensives també van estar a l'ordre del dia i l'equip rival no les va desaprofitar.

Nacho i Rober també es van estrenar com a golejadors.

Algunes jugades puntuals amb grans triangulacions que van acabar amb gol, permeten afirmar que aquest equip té molt per ensenyar

El pròxim dimecres està programat un entrenament per encarar el pròxim match: BALANOPOSTITIS F.C vs DRET 99.

Fins aviat i no deixeu  mai de confiar.

PRESENTACIÓ DE LA PLANTILLA 2010-11

És un honor presentar-vos la plantilla de l'actual temporada:

Edu (El Guardian de Reus): Plètoric durant tota la pretemporada, es va consolidar durant la temporada anterior. Un porter d'equip gran, les poques vegades que ha d'intervenir, ho fa amb solvència.

Quim (Elàsticman): Neutralitza els driblings més endiablats ficant sempre la cama en l´últim moment. Ha fet del lateral, el seu regne. Com a curiositat dir que parla japonés.

Edgar (Hulk):  Descobert per un observador durant un partit de rugby, ara prova sort amb el futbol. Té un poder físic que espantara als davanters més curtits.

Andreu (El Mentalista): Aportarà tranquilitat en la saga de la defensa i sang freda per controlar els grans partits.

Xavi Blasco (Matador): Té un paper difícil, al procedir del gran equip rival, però els seus desplaçaments de pilota poden fer que arribi a ser molt estimat.

Uri (ElGitano): Picaro, lluitador i amb sentiment, cada vegadam és incisiu per la banda. Sents els colors com ningú.

Adri (ElNiño): La seva joventut serà una arma més de l'equip.

Ferran (El pianista): Molt il·lusionat amb la nova temporada i sentint els colors com els altres de la cantera, s'espera molt més d'ell aquesta temporada en la direcció del joc al mig del camp.

Joel (L'Internacional): Els seus nombrosos compromisos fan que l'equip no pugui disposar del seu talent de forma continuada; aquest any s'espera que pugui jugar més partits.

Xavi (CR9): L'any passat va demostrar una progressió asomobrosa i aquest any ho ha de reafirmar amb gols.

Rober (ElSeñor): La seva elegància en el toc i en la definició de cara a la porteria, fan d'ell un killer de guante fino.

Nacho (4x4): La seva potència és la nova arma d'un equip que ha perdut garra.

Ara si que si, SORT camarades!!!!!!!!!!!

QUI RIU ÚLTIM, RIU MILLOR

Balanopostits F.C va iniciar i acabar la pretemporada amb un partit versus VARIS55, futur rival a la lliga.

El match va servir per conèixer algunes de les noves incorporacions, però va faltar el debut morbós de Xavi Blasco, fitxat per una fortuna de l'etern rival i d'Andreu.

Dels veterans no van jugar Quim, Joel, Xavi Serra i Rober, però els tres últims se'ls va poder veure a la grada, entregats a l'equip. Amb aquesta afirmació no es vol fer polèmica sobre l'absència de Joaquim, el qual va enviar un comunicat en el qual va explicar que es trobava a l'hospital.

El marcador va acabar 3-6 (aprox.) a favor del combinat rival. Balanopostitis F.C va jugar gairebé tot el partit amb el resultat en contra i en un camp que no va facilitar en absolut el joc fluid de l'equip. A més les reduides dimensions de l'estadi, van causar que els jugadors es molestessin contínuament entre ells, també pel fet de no haver jugat mai junts. S'està investigant desde la UEFA si aquest camp compleix els requisits mínims. D'altra banda destacar l'extrem de l'equip rival de cara a la lliga. En el vestuari un jugador afirma: Aquest equip el guanyem en la lliga. La motivació és evident.

Malgrat la derrota, les sensacions van ser bones: Nacho va demostrar que arriba a porteria amb facilitat, i Edgar i Adrià que s'hi deixaran la pell.

Tot i el bon paper general, volem felicitar desde el blog a Edu o "el Guardian de Reus" com ja se'l coneix en els debats futbolístics. Amb les seves actuacions va evitar una golejada major, va estar ràpid amb els peus i va demostrar les seves ansies (mirar foto) per guanyar tots els títols amb l'equip i el trofeu Zamora a nivell personal.

En resum, una derrota amistosa que ha de marcar el camí per millorar.

En breu, la presentació de l'equip.

Us cito el pròxim divendres per la crònica del dèbut.