EN HONOR AL CLÀSSIC

El dijous passat, dia en el qual es va jugar la quarta jornada del campionat, va esdevenir un resultat considerablement important, i amb un significat simbòlic destacable. El Balanopostitis Purulenta F.C. va coronar una merescuda victòria per 5-0. Nosaltres, estimats aficionats, també vam fer la maneta.
El partit no va començar massa bé, degut a que la motivació de l'equip rival semblava no ser prou forta per afrontar un matx de les característiques requerides. L'àrbitre també va haver de fer algunes pressions, per mantenir el compliment del reglament. És així com l'equip rival va decidir reorganitzar-se i procedir a jugar el partit.
Els primers minuts, el joc fou força dinàmic i igualat. Mica en mica, però, la superioritat dels Balanos es féu notar. Les jugades milloraven en tècnica, elegància i efectivitat. Fins al punt que el primer gol no es va fer esperar. L'equip rival semblava tenir dubtes. Fins i tot, la figura del porter no oferia la seguretat desitjada i es van veure obligats a fer algun canvi. I, encara més, van semblar revifar. Tot plegat, però, fum, ja que a partir de l'immediat segon gol per a l'afició Balano, el rival va quedar afligit i no va tornar a aixecar cap en tot el partit.
A partir d'aquí, doncs, el joc fou una delícia. Seríem injustos si diguéssim que el rival no va oferir resistència, perquè tot i que amb poca agressivitat, va ensenyar les dents fins al final. Els Balanos, però, podien amb tot. El tercer gol fou una triangulació fantàstica entre el trio davanter del moment. Or sense impureses. Passades precises i ben triades van donar elegància a un dels gols més bonics de la jornada a nivell internacional. L'afició Balano va desfermar el seu goig.
I encara quedava un quart gol per afegir al compte dels purulents. Un contraatac de futbol directe, amb poca oposició, va travessar el camp com una exhalació, amb poques passades i molt verticals, fins que la pilota no va tenir més remei que passar entre els tres pals. Fou una nota de dolçor purulenta als llavis de l'afició Balano, que no es podia creure el que veia.
Cal destacar que, per qüestions que no vénen al cas, el partit no va tenir descans, de manera que els jugadors van haver de fer ús de totes les seves forces, i demostrar que l'entrenament adequat podia donar bons fruits en situacions desesperades.
Així doncs, quan les forces ja no donaven per més, l'afició encara va tenir una grata sorpresa. El nou fitxatge dels roigs-i-blancs (per la inflamació i el pus, podríem dir), el reconvertit Guardián de Reus, va fer callar les boques que posaven en dubte el seu talent, amb un gol que arrodonia la tarda.
La facultat de veterinària és una festa d'ençà d'aquesta abultada victòria dels locals, i estem segurs que d'aquí nou mesos hi podria haver un notable augment de la natalitat dins el cens veterinari, si no fos perquè tots som molt joves i encara fem servir preservatiu.